Com he dit en
una entrada anterior, a Literatura Universal Catalana estam creant poemes. Al seminari,
vam quedar que podíem fer aquell poema que ens sorgís del cor, sense haver de
centrar-nos en un tema concret. Així que, en arribar a casa em va néixer del
cor escriure aquest poema, que reflecteix la meva situació personal.
A la versió B,
vaig canviar la darrera estrofa per:
“Segur que ara
ets amb Déu,
que bé que estàs
al cel!
prega pels pares
teus,
tu, el nostre
mini-angelet”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada